emboscall
Manel Queralt
Brosta
verd sobre verd
Web 2.0
(fragment)
© Manel Queralt i Utrilla
Edita: emboscall
www.emboscall.com
Dipòsit legal: B 7108-2015
ISBN: 978-84-92563-95-1
Primera edició: febrer de 2015
Pensar sobre una vida possible
és un luxe només per a aquells
que ja saben que són possibles.
Per a aquells que encara estan
tractant de convertir-se en possibles,
aquesta possibilitat és una necessitat.
JUDITH BUTLER
9
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Pel que fa a Brosta no en sabem gran cosa,
és més, podem afirmar que molt poc,
de fet, podríem dir que res de res.
Ignorem qui ens ha fet arribar
fins aquí, però ni ens ho preguntem
ni volem saber-ho ni ens interessa.
Observadores distants, ens podríem
permetre ser, tot i que no ho farem,
una prolongació dels sentits,
del cos i també de la seva ment.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Una nit que es resisteix a la llum.
Un dia brut que comença en declivi.
Un despertar que sacseja el matí.
Una ciutat que fuig per la finestra.
Una mirada que cerca argument.
Un alè que du regust a mancança.
Un desert que s’ofega enmig del pit.
Un dia per intentar ser possible.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Temps d’entreson. Abans d’obrir els ulls,
quan la mirada brega per sortir,
10
no comprèn qui és ni on és, realment.
Mil imatges es desprenen dins seu
com els rocs de la tartera que cauen
en descomposició pel talús
de la nit: treure Brosta del no-res
i projectar-la al buit del dia a dia.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Viu sola en un petit apartament,
sempre té la televisió encesa,
«sentir algú que parla, fa companyia».
(Després de consultar alguns aliats
internacionals, el president
ha assegurat que ha reunit els suports
suficients per liderar aquesta àmplia
coalició d’estats que permeti
destruir l’amenaça, un sacrifici
que portarà temps i que implica riscos.
En un atac selectiu dut a terme
contra falses barraques que encobrien
membres suposadament terroristes,
han mort per efectes col·laterals,
més de deu civils, entre ells, dues nenes.
No es retirin, tornem en dos segons...
El sabó Zeta neteja la roba
dels que estimes de manera eficaç.
L’extracte fet amb roses del desert
esborra qualsevol taca de sang.
Sens dubte, aquest és el teu detergent.
11
...El president ha emfatitzat al llarg
de la seva al·locució, tot just
de quinze minuts, que pot liderar
la lluita però no vèncer-la sol
i que s’hauran d’implicar altres països.
«Aquesta no és una lluita nostra.
És cert que el poder que tenim pot marcar
una diferència decisiva,
però no sempre podem fer per altres
allò que ells han de fer per si mateixos
Atents al nostre patrocinador...
El sabó Zeta neteja la roba
dels que estimes de manera eficaç.
L’extracte fet amb roses del desert
elimina tot rastre de cinisme.
Sens dubte, aquest és el teu detergent.
«...Especialment s’han de comprometre
nacions que puguin mobilitzar
comunitats implicades per treure
indesitjables de les seves terres
En el marc d’aquests esforços va dir
que seguirà viatjant en els pròxims
dies per afegir més aliats
a la lluita per resoldre el conflicte,
convençut que l’aliança a nivell
mundial està ben encaminada,
i a la vegada ha sospesat que encara
que el seu lideratge és indispensable,
12
el seu país no pot eliminar
tot sol el mal crònic dels insurrectes
que van en contra de l’ordre global.)
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Al final de la jornada es relaxa
i passa el temps lliure mirant la tele.
No es perdrà mai, passi el que passi, cap
dels capítols de la telenovel·la
que va per la segona temporada.
Està enganxada als programes del cor
on els personatges coneguts mostren
les vides privades i els sentiments
i les experiències més íntimes.
Discuteixen i es barallen i criden
per gaudir de gran popularitat.
Li agradaria molt sortir en un d’ells
per ser focus d’atenció, admirada,
sentir que forma part d’alguna cosa.
Precisa, doncs, d’una raó per viure,
però oblidà com trobar-la dins seu.
Vol percebre que no està marginada,
que l’oblit, o pitjor, la indiferència,
no és possible si es pertany a un grup.
Vol, però no sap creure en si mateixa.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Hi ha les situacions improbables
que gairebé no es presenten, per no
13
dir mai, en les quals podria lluitar
en el seu fur intern per arribar
a decidir, segons el seu criteri.
Acceptar allò que ja li ve donat
sense la necessitat de pensar,
és una opció fàcil que l’allunya
del més petit desori o sofriment.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Persegueix contínuament el somni
d’una vida plena i gratificant,
per això va a la recerca dels mitjans
que ella imagina que són necessaris
(sabem el que vols, deixa’t seduir).
Persisteixen les vendes si els productes
es reemplacen a gran velocitat:
aviat han de quedar fora d’ús,
perdre el poder de seducció,
canviar-los, una i altra vegada,
per uns interessos nous i millors
(sabem el que vols, deixa’t seduir).
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Realment, no sap per què el va comprar.
Recorda que al centre comercial
li va semblar que estava fet a mida
(t’ajudem a saber el que necessites).
Però, un cop a casa, no va trobar
quin ús concret li podria donar.
Un dia, mirant un d’aquests programes
14
teleporqueria, sentí que algú
conegut n’explicava meravelles,
«el mateix, el mateix que he comprat jo!»
Considerà que no havia llençat
els diners i que tornaria al centre
on tan bé l’havien aconsellat
(t’ajudem a saber el que necessites).
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
«Si aconsegueixo un salari millor,
si em compro un cotxe de marca millor,
si faig viatges turístics millors...
què hauré obtingut de tot això?»
Quan surt aquesta pregunta s’espanta,
perquè trastorna la seguretat
del coneixement del propi desig.
Ràpidament suprimeix la pregunta,
sacseja el cap com si la volgués fer
fora i reprèn, immediatament,
la persecució dels objectius
que segueix considerant adequats.
Se sent incompleta, no per les coses
que li són negades, sinó per l’afany
de posseir més del que té en excés.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Està segura que, si no l’obliguen
per força, les seves decisions
li pertanyen i que, si vol alguna
cosa, és ella realment qui la vol.
Però es tracta només d’un seductor
15
miratge de si mateixa, perquè
la gran majoria –per no dir totes–
de les decisions que ha hagut de prendre,
no són del tot seves, sinó que al llarg
de la vida li han estat suggerides
de forma subtil fins al punt de creure’s
que són obra seva, que li pertanyen.
Però la veritat és que s’ajusta
sempre a les expectatives dels altres
al que se suposa que ha de voler
moguda per la por a quedar aïllada.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Fragmentada per la diversitat
de missatges incoherents i ambigus
que l’estiren en mil direccions,
malgasta el temps que li queda de vida.
Potser, l’únic recurs per sobreviure
sigui construir un nou imaginari,
una altra realitat paral·lela.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
(Ara pots accedir a aquesta xarxa
des de qualsevol dels dispositius.
Registra’t de forma fàcil i ràpida
i immediatament se t’obrirà
un munt de noves possibilitats.
Convida els amics i fes-ne milers
16
a tot el món, estigues en contacte
amb ells permanentment, siguis on siguis,
a l’hora que sigui i quan ho desitgis.
Tindràs lliure accés les vint-i-quatre hores
del dia, set dies a la setmana
i tres-cents seixanta-cinc dies l’any.
Ho saps, els teus amics també, si no
estàs present a Internet, no existeixes.)
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Empresonada entre inseguretats,
surt la necessitat de crear espais
imaginaris on explicar allò
que s’amaga en el seu interior.
S’inscriu en una xarxa social,
un espai per conèixer molta gent,
per xerrar amb desconeguts, per jugar,
per fugir de la rutina diària,
per enamorar-se, per seduir.
Sempre hi haurà algú amb qui compartir
una estona, tant se val el moment.
No importa no tenir cos de model
ni d’atleta ni vestir a la moda,
ni tenir els ulls bonics o un somriure
fascinador d’estrella de cinema.
Tant se val ser gras o prim, jove o vell,
anul·lada la barrera del físic
s’és, inicialment, paraula escrita
que convida a crear-se un personatge
17
fictici per participar en un tipus
de simulacre de relació
interpersonal amb uns usuaris
que, inevitablement, s’exhibiran
a si mateixos com a ficció.
Sense cap condicionant, es mostren
com són o com desitjarien ser:
veritat i falsedat es barregen.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
El va conèixer a través d’una xarxa,
amic d’un amic que li demanà
amistat intercanviant missatges.
Per captivar el seu interès, calia
disposar d’habilitat per escriure,
«quan et llegeixo et cerco entre els silencis
i el que dónes a entendre sense dir-ho.
Quan t’escric m’expresso amb tota franquesa,
perquè em trobis en paraules i versos.
Saps? Diuen que hi ha nits màgiques, poques,
en que els amants poden morir abraçats
fins a l’alba. Ho diuen. Tu què creus?»
Les paraules com a únic recurs
només li servien per entreveure
que, suposadament, hi havia un ell
teclejant a l’altra banda del mòbil.
En el desert virtual de la xarxa
algú esperarà rebre els seus missatges,
algú, sobre tot, a qui confiar
18
la il·lusió d’un nou vincle afectiu.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
No trigà a percebre sensacions
de proximitat, un pessigolleig,
«aquelles papallones a la panxa».
Brosta s’enamorà de les paraules
d’un interlocutor sense cap rostre,
però construí amb elles una imatge
indefinida a la qual evocar.
Idealitzada, la incorporà
al seu dia a dia fins que adquirí
una presència gairebé física
a la qual unificà l’exaltada
personalitat de l’ésser estimat.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
En la videotrucada no poden
convergir les mirades, fit a fit,
o es mira a la càmera o la pantalla,
«ens veiem sense mirar-nos als ulls».
Amagats sota les seves caretes:
escenes i converses sexuals,
qualsevol cosa per alleugerir
l’absència de l’amor anhelat.
I encara que res reemplaça l’afecte
que produeix el contacte dels cossos,
de vegades sent que en aquell que hi ha
darrere de la pantalla del mòbil
es troba l’amor de la seva vida.
A mesura que va passant el temps
19
s’incrementa el vincle emocional,
creix la necessitat de la presència
física de la persona estimada:
la trobada resulta imprescindible.
Moment desitjat i temut alhora,
cap subterfugi ho podrà posposar.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Per què continuar si coneix bé
la buidor que provoca el desencís?
Per què ara hauria de ser diferent?
És molt probable que aquella figura
idealitzada desaparegui
en materialitzar-se en un cos.
Mirades, somriures, gestos, olors...
Cara a cara es revelen diferents
amb una irrefutable contundència
perquè sota l’embolcall de paraules
de seducció i desafiament
hi ha la persona dins del món real.
Quan el vel protector desapareix
de res serveixen ja els personatges,
contactes virtuals que amb tanta cura
van anar creant la relació.
De sobte, tot comença a canviar:
tempo, sensacions, intensitats...
Quan els cossos s’intueixen, comencen
a sentir-se a prop, res no pot ser igual.
En el moment d’afrontar la presència
20
aclaparadora del cos, l’aspecte
corporal de l’espai íntim i vital,
reapareix amb tot el seu dramatisme
supeditant la viabilitat
del vincle que creixé en l’àmbit segur,
protegit, controlat des de la xarxa.
Creu que pot dominar-ho en tot moment,
quan es connecta, quan es desconnecta,
decidir qui vol ser davant dels altres
i acaba creant els seus avatars
per escapar de la realitat.
No es pot fugir constantment d’un mateix,
perquè tard o d’hora torna a aparèixer.
L’ésser se sol confondre amb semblar ser.
Brosta segueix posposant la trobada.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Després d’esperar, quan el mòbil doni
senyals de vida, se sentirà bé.
Són aquelles petites recompenses
que la motiven a restar pendent,
tothora, que ell li enviï un nou missatge
interessant que mereixi un gest ràpid
per donar una resposta immediata,
per tornar a esperar, nous senyals de vida.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
«Ja fa temps que no rebo els seus missatges.»
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
21
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Brosta mirant una pantalla negra.
A les mans, la màscara d’un ball trist
i, davant seu, una cadira buida.
Brosta i una flama enmig de la taula,
una llum mancada de vitalitat,
espai mort en la foscor de la cambra.
Es fon la fantasia, regalimen
llàgrimes de cera amb recorreguts
impensables que donen forma al temps
que durarà la crema d’una espelma.
Malgrat la frustració dolorosa,
«sé que ho tornaré a intentar... per què?»
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Des de la soledat, el crit és mut.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Si voleu seguir llegint
podeu comprar el llibre
40
* La sociedad del cansancio (2012), La sociedad de la transparencia (2013), La
agonía del Eros (2014), En el enjambre (2014) i Psicopolítica»(2014), de l’editorial
Herder. Quant a Brosta, recomano especialment En el enjambre.
Poc abans de la publicació de Brosta, vaig descobrir els llibres*
del filòsof Byung-Chul Han, del qual manllevo les reflexions
següents, que comparteixo:
«...sucede hoy con el medio digital. Somos programados de
nuevo a través de este medio reciente, sin que captemos por
entero el cambio radical de paradigma. Cojeamos tras el medio
digital, que, por debajo de la decisión consciente, cambia
decisivamente nuestra conducta, nuestra percepción, nuestra
sensación, nuestro pensamiento, nuestra convivencia. Nos
embriagamos hoy con el medio digital, sin que podamos
valorar por completo las consecuencias de esta embriaguez.
Esta ceguera y la simultánea obnubilación constituyen la crisis
actual.»
Barcelona, desembre de 2014
Aquesta edició de
Brosta
verd sobre verd
Web 2.0
obra original de Manel Queralt
l’ha feta
emboscall a Catalunya
el mes de febrer de 2015.