Rost

Editat per Témenos Edicions (2018) dins de la col·lecció Càrmina.

Per primer cop escric amb una veu poètica que s’expressa de forma
diferent de l’habitual, fruit de la meva gran passió pel muntanyisme. El caminant creu que, en les excursions que fa en solitari, en una de les moltes fagedes del nostre país, un dia se li va aparèixer una noia celta amb els cabells color de tardor. Aquest és un imaginari poètic que va néixer quan, de petit, em perdia per les fagedes del Cabrerès o Collsacabra, un nen que va viure, i que potser encara viu, en dos
mons paral·lels. Després, recupero la veu de sempre: La concepció del món, de l’home i de l’existència humana, escrivint una poesia de pensament, una poesia que té com a objectiu central propiciar l’acte de pensar.