(verses in Catalan)

“Els teus ulls són paraules estripades/ que descobreixen rovells ennegrits/ en la solitud de les hores blanques/ sobre la taula banús d’un desig./ Amb els llimacs cosits a les parpelles/ plores la tardor dels somnis ferits/ i et rius de les escàpoles tardances./ Quan al paper no t’escric ets oblit.”