Síntesi análisi obra de Byung-Chul Han (Claudio Alvarez Teran)

Síntesi análisi obra de Byung-Chul Han (Claudio Alvarez Teran)

M’agrada molt com Claudio Alvarez Teran fa la síntesi i l’anàlisi de l’obra d’aquest pensador. Han és un filòsof que segueixo de prop, ja que considero que certs plantejaments generals de la meva obra poètica coincideixen, modestament, amb una part de la seva filosofia. La poesia em permet, però, sentir i patir l’existència des de l’ésser humà, expressar des de baix, el que Han analitza de forma teòrica....
Michel Serres – Pensar és inventar

Michel Serres – Pensar és inventar

L’obra de Michel Serres és una formidable travessia entre les disciplines científiques i humanistes que defineixen el nostre món. Segons Serres, agonitza l’era en què la concentració conduïa al poder, constituïa el saber, construïa l’Estat, la vida social o individual. Està naixent una poètica de la lleugeresa que Serres albira en un paisatge evolutiu on la confluència dels fluxos travessa les antigues densitats d’un saber cristal·litzat i crea novetats imprevisibles. Des d’obres com El pas del nord-oest (1980), el filòsof i matemàtic francès ha buscat el passatge que uneix les ciències dures amb les ciències humanes, i adverteix la dificultat de la tasca a causa de les resistències i els prejudicis de les dues cultures. Serres és també un dels primers pensadors europeus a proposar un «contracte natural» per assumir el repte que implica la greu crisi ecològica que estem patint. I, a diferència d’altres intel·lectuals que es lamenten pels estralls cognitius provocats per les noves tecnologies, l’autor gal defensa a Ditona (2014) «la presumpció de competència» dels nadius digitals, i augura una reinvenció de les maneres de conèixer i habitar el món. Entrevistem Michel Serres arran de la presentació a Barcelona del seu llibre Figuras del pensamiento (Gedisa, 2016), una autobiografia intel·lectual que resumeix amb rigor i encant l’aventura de pensar, és a dir, de «veure-hi en gran». Sosté Serres: «Pensar vol dir inventar. Tota la resta (…) es pot considerar preparació, però de seguida cau en la repetició, el plagi i la servitud. (…) val més oblidar aquesta fèrula, aquest format, per, alleugerit, innovar». (Font:...
Judith Butler – El gènere performatiu

Judith Butler – El gènere performatiu

Judith Butler (Cleveland (Ohio), 24 de febrer del 1956) és professora del Departament de retòrica i literatura comparada de la Universitat de Califòrnia, Berkeley. Butler és una destacada pensadora feminista i lesbiana. Una de les contribucions més destacades és la seva teoria sobre la performativitat del sexe i la sexualitat. Conegut és que el constructivisme ens parla de la construcció del gènere, o del que és el mateix, que els rols de gènere són fets socials i no rols naturals. Però Butler sobrepassa el gènere i afirma que el sexe i la sexualitat, lluny de ser quelcom natural, són, com el gènere, quelcom construït. Butler arriba a aquesta conclusió basant-se en les teories de Freud i Lacan. D’aquest últim, treu el concepte d’aquelles posicions sexuals que suposen un trauma ocupar-les. Davant la por a ocupar alguna d’aquestes, l’individu es col·loca en una heterosexualitat fal·locèntrica, és a dir, una heterosexualitat regida per la normativa de l’imperialisme heterosexual masculí en què assumir la sexualitat heterosexual implica assumir un sexe determinat. A més de Freud i Lacan, Butler té influències de Foucault i Derrida. De Foucault, extreu el concepte de poder sense subjecte i que es concreta en el poder que té el discurs o el llenguatge per a crear. Però aquest discurs és un discurs sense subjecte, en què l’individu no té paraules pròpies, sinó que és el discurs mateix el que vehicula els valors i les normes; en aquest cas, de l’imperialisme heterosexual. D’en Derrida, assumeix el concepte de desconstrucció que ella expressa com a resignificació del discurs, és a dir, el fet de resignificar les paraules. Un exemple d’aquesta...
Judy Wajcman – El Temps a l’era Digital

Judy Wajcman – El Temps a l’era Digital

Conferència al CCCB – La sociòloga Judy Wajcman reflexiona sobre com la cultura digital ha canviat el concepte de temps i a la vegada ens ha canviat a nosaltres mateixos. Judy Wajcman és professora de Sociologia a l’Escola d’Investigació de Ciències Socials de la Universitat Nacional d’Austràlia i professora del centenari (Centennial Professor) de l’Institut de Gènere i Sociologia de la London School of Economics. Wajcman investiga els modes en què les tecnologies tenen gènere tant pel seu disseny com pel seu ús. Alhora, mostra com la nostra pròpia subjectivitat està formada per la cultura tecnocientífica del món en què vivim i és en aquest sentit que ens trobem amb El temps a l’era digital. Wajcman aprofundeix en com la cultura digital ha canviat el concepte de temps i a la vegada ens ha canviat a nosaltres mateixos. Una tecnologia que se suposava que havia de fer-nos la vida més fàcil, uns dispositius de comunicació que, en lloc de facilitar-nos la feina i les relacions socials, les compliquen i ens en fan ostatges. Un tema importantíssim avui en dia, amb el boom tecnològic en el seu moment àlgid i amb una societat que necessita aquesta tecnologia, de la qual potser n’és...
Nuccio Ordine – En defensa de lo inútil

Nuccio Ordine – En defensa de lo inútil

“El oxímoron evocado por el título La utilidad de lo inútil merece una aclaración. La paradójica utilidad a la que me refiero no es la misma en cuyo nombre se consideran inútiles los saberes humanísticos y, más en general, todos los saberes que no producen beneficios. En una acepción muy distinta y mucho más amplia, he querido poner en el centro de mis reflexiones la idea de utilidad de aquellos saberes cuyo valor esencial es del todo ajeno a cualquier finalidad utilitarista. […] Si dejamos morir lo gratuito, si renunciamos a la fuerza generadora de lo inútil, si escuchamos únicamente el mortífero canto de sirenas que nos impele a perseguir el beneficio, sólo seremos capaces de producir una colectividad enferma y sin memoria que, extraviada, acabará por perder el sentido de sí misma y de la vida. Y en ese momento, cuando la desertificación del espiritu nos haya ya agostado, será en verdad difícil imaginar que el ignorante homo sapiens pueda desempeñar todavía un papel en la tarea de hacer más humana la humanidad.” NUCCIO ORDINE Editorial...