Català        Español        Euskara        Galego        English        日本語        한국어       
A les vorades del bosc i herbassars, es frega cada matí el sexe amb fulles -aprecia l'olor de tarongina- esquitxades amb cristalls fonedissos, rica herència, bé de les boirines. Una idea creuà la seva ment com un llamp i s'adonà que ella era ella. De cop s'aturà i començà a observar tota aquella nova i flamant presència. Amb la cara cota observà la part del davant d'un cos que creixia amunt, espigat com el bambú que s'adapta al vent, nerviüt i alhora flexible. Mogué els dits dels peus i un calfred pujà la matèria frisant per alçar els braços i encarar les mans al cel. Qui era l'embolcall que la definia? Un estremiment eriçà el seu pèl moixí i en un rampell d'entusiasme corregué vers l'àlber d'escorça blanca caigut dins el llac. Asseguda al tronc, gronxà les cames amb els peus tocant i esquitxant l'aigua glaçada, gaudia del moment, l'instant anomenat: ara. Mirava el líquid lluent i advertia com el vaivé dels moviments obeïa els seus desitjos... i es meravellava! Encara que sovint es difumina el reflex, de nou retorna la imatge. S'abraçà les espatlles, tota ella, per afirmar-se en una sola cosa. Es mira i, profundament estranya, recomença novament l'aventura... (del llibre Bra, llavis negres)
 
 
Manel Queralt 2014 · www.manelqueralt.net · manel@manelqueralt.net · Resolució òptima de pantalla: 1024x768 · Web: Meddia