Les claus amb què treballa un poeta poden ser moltes i molt variades, i només els sectaris estètics (tan perillosos com els sectaris de qualsevol altra mena) podrien pretendre que només algunes d'aquestes claus porten al camí correcte. Una altra cosa és l'enginy i la destresa en la manera de servir-se'n, i per aquí sí que podríem trobar camins que s'acosten a l'excel·lència i d'altres que, decididament, se n'allunyen.
Manel Queralt (Barcelona, 1959), és un poeta que, ja des dels seus inicis, va apostar per una clau que descarta qualsevol concessió a la comoditat -pròpia i del lector- i beu de les fonts de la filosofia per tal de posar-nos davant dels ulls un retrat poc amable de nosaltres mateixos; en aquest sentit, es podria dir que dóna veu a l'home angoixat i contradictori d'aquest temps de frontissa entre dos segles.
(llegiu article sencer)