Català        Español        Euskara        Galego        English        日本語        한국어       
Manel Queralt - inici

Xiscle - Pròleg a la primera edició

David Castillo - escriptor, poeta, crític literari i periodista (llegir llibre)

La primera vegada que Manel Queralt em va passar aquest poemari que avui us presentem, em va demanar què era el que li trobava al darrere, què en pensava i si valia la pena intentar editar-lo. Sentíem com a fons la transmissió radiofònica d'un partit de futbol ben estrany i no parava de ploure.

Dies després iniciàvem unes reunions, les quals van deformar les respectives visions sobre el fet creatiu, sobre la necessitat de continuar escrivint i sobre l'atzar que s'imposa sempre a qualsevol planificació.

El meu metòdic amic no va dir res sobre la possible influència de Gabriel Ferrater que havia apreciat en els seus poemes, aquelles sensacions despullades que tant ens havien impressionat del mestre. Mesos més tard, en una nova reunió, apareixia amb una edició antiga del recull Les dones i els dies amb infinitat de poemes subratllats en els anys de joventut, de primeres lectures. Ell va atribuir a l'inconscient, sempre present, aquella irrupció de Ferrater. La discursivitat, aquella memòria que li anava portant passat i la distinció entre fons i forma formen part així mateix de la teoria poètica de Manel Queralt.

Xiscle és el primer poemari de Queralt, però té els avantatges d'un llarg procés de maduració formal i temàtica. El poeta s'ha qüestionat moltes coses i ha buscat sempre en veus amigues els suggeriments per evitar les evidències i l'afectació que tant sovint es presenten en els llibres de poesia. La sensació de buidor, la desaparició de la veu, el vertigen que traspuen els poemes es combinen amb la senzillesa i la ingenuïtat tan pròpia d'un Martí Pol, amb la força de la intuïció d'un Maragall i sobretot amb la sobrietat discursiva de Gabriel Ferrater.

L'esforç per mantenir les cadències dels poemes, el risc contingut, les contínues alternances entre conscient i inconscient, superen la retòrica gratuïta. El xiscle acaba sent el so d'una simfonia entretallada i anguniosa. La paraula com a vida, la simbologia dels paisatges del bosc, la densitat del procés creatiu, ens duen a la poesia existencial d'un solitari, que ha cercat el silenci del poema en les sales d'espera dels aeroports o en les fredes habitacions dels hotels. El record dels paratges d'Osona, la recuperació de l'estiu, ha portat aquesta contradicció que moltes vegades comporta la literatura i la vida: el sempre difícil equilibri entre el desig i la realitat.

Darrere queden també les lectures. Les referències als Calvino, Kundera, Kafka o Magrís han vingut per ressaltar la discursivitat que hem esmentat. Fins i tot, la recerca del sentit, de la significació i de les oposicions en l'aplicació del llenguatge dins dels seus poemes han filtrat una exigència i un rigor inusuals en els primers llibres. Manel Queralt ha buscat aquell concepte que Valéry definia com la idea poètica que posada en prosa continuava reclamant el vers. Aquesta obligació ha estat el requisit inqüestionable entre els poemes que componen Xiscle. La percepció aconseguida amb precisió i elegància és el resultat d'un llibre que amb una lectura lenta ens servirà per reflexionar i fruir de la poesia. Que cadascú continuï la lectura...

Barcelona 1990
 
Brodat del llibre de poemes Xiscle

-

Brodat del llibre de poemes Xiscle







Manel Queralt 2014 · www.manelqueralt.net · manel@manelqueralt.net · Resolució òptima de pantalla: 1024x768 · Web: Meddia