"Hi ha poetes que llegeixes i oblides. Hi ha poetes, però, que llegeixes i ja no pots oblidar mai més, no tan sols perquè ens han tocat alguna tecla de l'ànima, sinó perquè ens buiden per dins i ens deixen a la intempèrie. Manel Queralt pertany a aquesta estirp de poetes. Per això em permeto fer-li al lector el següent advertiment: el que trobarà ... és poesia filosòfica ... de recerca personal, una exploració honesta i a l'hora crua de la condició humana ... El poeta ens deixa palplantats davant l'horror de la buidor i en el cantell del precipici ens abandona sols, perquè pensem on som, qui som i què és donar sentit a les nostres vides."