A les vorades del bosc i herbassars, /es frega cada matí el sexe amb fulles /-aprecia l'olor de tarongina- /esquitxades amb cristalls fonedissos, /rica herència, bé de les boirines. /Una idea creuà la seva ment /com un llamp i s'adonà que ella era ella. /De cop s'aturà i començà a observar /tota aquella nova i flamant presència. /Amb la cara cota observà la part /del davant d'un cos que creixia amunt, /espigat com el bambú que s'adapta /al vent, nerviüt i alhora flexible. /Mogué els dits dels peus i un calfred pujà /la matèria frisant per alçar /els braços i encarar les mans al cel. /Qui era l'embolcall que la definia? /Un estremiment eriçà el seu pèl /moixí i en un rampell d'entusiasme /corregué vers l'àlber d'escorça blanca /gronxà les cames amb els peus tocant /i esquitxant l'aigua glaçada, gaudia /del moment, l'instant anomenat: ara. /Mirava el líquid lluent i advertia /com el vaivé dels moviments obeïa /els seus desitjos... i es meravellava! /Encara que sovint es difumina /el reflex, de nou retorna la imatge. /S'abraçà les espatlles, tota ella, /per afirmar-se en una sola cosa. /Es mira i, profundament estranya, /recomença novament l'aventura... / (del llibre Bra, llavis negres)
Manel Queralt 2010 · www.manelqueralt.net · manel@manelqueralt.net · Resolució òptima de pantalla: 1024x768 · Web: Meddia